Hablamos con la filóloga Marina Massaguer, coautora con Avel·lí Flors-Mas y Francesc Xavier Vila del informe “Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua”.

¿Qué entendéis los autores del informe por diglosia digital?

Es el hecho de pensar que el catalán o cualquier otra lengua no es lo suficientemente válida para generar según qué tipo de contenido en redes. Por ejemplo, hemos detectado que además de haber poco contenido en catalán lo que hay se puede clasificar en el monocultivo del humor, explicando episodios de la vida cotidiana en clave humorística. Que está muy bien, pero entonces lo que pasa es que parece que otros contenidos que son muy consumidos por jóvenes como los tutoriales de maquillaje o informaciones sobre celebridades y gaming no se pueden hacer en catalán por falta de referentes. Y todo esto crea toda una serie de inercias y hábitos de consumo que refuerzan esta idea.

También apuntáis que hay un desplazamiento de la audiencia más joven, de entre 16 y 24 años, hacia Internet.

Efectivamente. Nos basamos en datos publicados por el Consell de l’Audiovisual de Catalunya y se ve muy claramente: cuanto más joven es la población más contenido audiovisual consume a través de redes, a través de Instagram, por ejemplo. Creemos que es porque Instagram incluye muchas herramientas que incluyen otras redes. Puedes seguir tanto a tus amigos como a famosos, puedes hacer vídeos, puedes compartir fotos, puedes interactuar… Aglutina toda una serie de potencialidades que en otras redes estaban más dispersas. Si en tu entorno todos tus amigos tienen Instagram probablemente tú también te lo harás. Cuanta más audiencia tiene una red más grande se hace.

¿Y cómo se puede hacer un hueco el catalán en Internet con esta competencia?

Lo mismo que pasa con Instagram pasa con las lenguas: cuantos más usuarios tiene la lengua más usuarios atrae porque se genera más contenido. Es una rueda. Por lo tanto, lo que tenemos que conseguir es que en catalán también se genere un espacio, un mercado, un circuito que por razones obvias de demografía no compite en igualdad de condiciones con el castellano, una lengua global con más de 400 millones de hablantes. Son escalas diferentes.

Entendéis que esta diglosia se explica, en parte, por la falta de referentes… 

¡Están surgiendo! Quizá no de forma tan rápida como en castellano pero sí surgen. Y todo parece indicar que próximamente la situación irá mejorando progresivamente. Hemos detectado indicios de crecimiento del mercado youtuber, instagramer y tiktoker en catalán. El ejemplo de Miquel Montoro es un caso que demuestra que puedes triunfar haciendo contenidos en catalán, y después también nos gusta mucho poner como ejemplo el caso de Pol Gise, que tiene muchísimas visualizaciones en sus contenidos en catalán tanto en Youtube como en Instagram. Hay series de ficción como la de Companys de Pis o el fenómeno de lo memes en catalán. El éxito de los contenidos en catalán en las redes probablemente no llegue de un día para otro: se ha de ir creando el caldo de cultivo para que se vaya configurando un ecosistema propio.

¿A más oferta más mercado potencial?

A medida que aumenta la oferta y que esta oferta no solo aumenta sino que consigue visibilidad y los productos son atractivos se generan hábitos de consumo en la audiencia y el círculo de minorización se rompe para dar lugar inercias más favorables a una lengua de tamaño medio como el catalán. La liga en la que hemos de jugar es la del sueco, la del finlandés o la del noruego, no la del castellano, el potencial del cual proviene sobretodo del mercado latinoamericano. Las oportunidades para el catalán y otras lenguas medianas se pueden conseguir a través de iniciativas conjuntas con las que obtener acuerdos con las grandes plataformas para que visibilicen estas lenguas medias.

Pero los hablantes de estas lenguas medias también tienen tendencia a pasarse al inglés… 

Con estas lenguas no solo compartimos las mismas oportunidades sino también las mismas desventajas para competir en el mercado global. Uno de los youtubers más conocidos mundialmente es PewDiePie, que es sueco y se expresa en inglés. Nosotros nos hemos centrado en el caso finlandés, que es uno de los más estudiados, los hablantes del cual se encuentran con problemas muy similares a los de los castellanohablantes. Son una población muy joven con un dominio muy alto del inglés y unos hábitos de consumo en redes monopolizados por esa misma lengua. Aunque en nuestro caso los jóvenes catalanes tienen un dominio mucho más alto del castellano que no del inglés. A los finlandeses no les supone un esfuerzo consumir contenidos en inglés, ni a los catalanes consumir contenidos en castellano. Eso, sumado a las ideologías del cosmopolitismo, a discursos que predican que con las grandes lenguas globales nos entendemos todos y que tenemos que pretender que nos entienda el máximo de gente posible, refuerza aún más la hegemonía de las lenguas dominantes.

También hay un punto de querer ser parte de las conversaciones globales ¿no?

Los jóvenes, tanto los que generan contenido como los que los consumen se identifican de alguna forma con lo que hemos llamado comunidades virtuales imaginadas, tomando el término que utilizan los investigadores finlandeses. Los jóvenes quieren formar parte de una comunidad global de creadores o de jugadores de vídeojuegos. La parte de la pertenencia nacional pierde relevancia y en cambio la gana la pertenencia a las comunidades virtuales organizadas por afinidades. El imaginario que creó Súper 3 en los años 80 y 90 permitió unos referentes compartidos, pero no son los de la comunidad online catalana de cierta edad. Siguiendo la analogía anterior, en Finlandia los jóvenes pueden formar parte de estas comunidades virtuales imaginadas con el inglés mientras que en Catalunya eso solo pasa con el castellano. Que seguramente si pudieran muchos jóvenes catalanes lo harían en inglés.

Todo ello se parece bastante a la hegemonía de las lenguas globales en las discusiones de las revistas académicas.

Está la cuestión del dominio de la lengua, y la cuestión de que encuentres una cierta comunidad lo suficientemente atractiva como para formar parte de ella. En el caso del mercado catalán, una forma de hacerlo crecer es generar más referentes atractivos, una Paula Gonu o una Dulceida que hablaran en catalán en sus vídeos.

¿Cuando habláis de acuerdos con las grandes plataformas digitales consideráis la posibilidad de que se invierta dinero público para mejorar el posicionamiento de estos productos en catalán o de ententes para que el algoritmo no perjudique el contenido de lenguas como la nuestra?

De momento hemos hecho la propuesta a Política Lingüística y ellos ya verán en qué se acaba de concretar. Nosotros proponemos acuerdos económicos porque se suelen cumplir más que los estrictamente legales. Este informe es un primer compendio de propuestas para estudiar. Hacen falta acciones viables, realistas y aceptables para corregir el sesgo de las grandes plataformas a favor de las lenguas dominantes. Cuando subes un vídeo en alguna de estas grandes lenguas globales tiene más visitas porque hay más gente dispuesta a ver vídeos en aquella lengua. Esto hace que no puedas competir en igualdad de condiciones.

Hablando con gente como Clàudia Rius de Canal Malaia nos decían que más que llevar lo que se hace en redes a la televisión o a la radio lo que haría falta es consolidar comunidades de creadores online en catalán. Si nos ceñimos a las cifras de preferencia por el contenido en las redes entre los jóvenes de 16 y 24 años (más del 81%) que referís en el artículo, ¿iniciativas como reabrir un canal tipo 3XL no podrían quedar cortas?

Hemos hecho la propuesta del canal porque ya existía y en su momento ya se le asignó una partida presupuestaria. Hemos pensado que es mejor coger un referente existente y adaptarlo a la realidad actual que no crear una cosa de cero. Pero sí, tendría que estar pensado ya desde los códigos de las redes y de la interacción con la audiencia. Los jóvenes ya no buscan una comunicación unidireccional. Ellos quieren participar y poder dejar un mensaje en el Instagram de Dulceida. También insistimos mucho en que lo que tienes que crear son estructuras y circuitos para que las iniciativas desde abajo encuentren este circuito y encuentren la audiencia, porque también hay un problema de visibilidad de los contenidos en catalán por las inercias de las grandes plataformas de las que te hablaba. Hace falta crear estas estructuras.

Parlem amb la filòloga Marina Massaguer, coautora amb Avel·lí Flors-Mas i Francesc Xavier Vila de l’informe “Català, youtubers i instagramers. Un punt de partida per promoure l’ús de la llengua”.

Què enteneu els autors de l’informe per diglòssia digital?

És el fet de pensar que el català o qualsevol altra llengua no és prou vàlid per generar segons quina mena de contingut a les xarxes. Per exemple, hem detectat que a banda d’haver-hi poc contingut en català el que hi ha es pot classificar en el monocultiu de l’humor, explicant episodis de la vida quotidiana des d’un punt de vista humorístic. Que està molt bé, però aleshores el que passa és que sembla que altres continguts que són molt consumits pels joves com els tutorials de maquillatge o informacions sobre celebritats i el gaming no es pugui fer en català per falta de referents. I tot això crea tota una sèrie d’inèrcies i hàbits de consum que reforcen aquesta idea.

També apunteu que hi ha un desplaçament de l’audiència més jove, d’entre 16 i 24 anys, vers Internet.

Efectivament. Ens basem en dades publicades pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya i es veu molt clarament: com més jove és la població més contingut audiovisual consumeix a través de les xarxes, a través de Instagram, per exemple. Creiem que és perquè Instagram inclou moltes de les eines que inclouen altres xarxes. Pots seguir tant als teus amics com a famosos, pots fer vídeos, pots compartir fotos, pots interactuar… Aglutina una sèrie de potencialitats que en altres xarxes estaven més disperses. Si en el teu entorn tots els teus amics tenen Instagram probablement tu també te’n faràs. Com més audiència té una xarxa més gran es fa.

I com es pot fer un forat el català a Internet amb aquesta competència?

El mateix que passa amb Instagram passa amb les llengües: com més usuaris té la llengua més usuaris atrau perquè es genera més contingut. És una roda. Per tant, el que hem d’aconseguir és que en català també es generi un espai, un mercat, un circuit que per raons òbvies de demografia no competeix en igualtat de condicions amb el castellà, que és una llengua global amb més de 400 milions de parlants. Són escales diferents.

Enteneu que aquesta diglòssia s’explica, en part, per la falta de referents… 

N’estan sorgint! Potser no de manera tan ràpida com en castellà però sí, en sorgeixen. I tot sembla indicar que en els propers temps la situació anirà millorant progressivament. Hem detectat indicis de creixement del mercat youtuber, instagramer i tiktoker en català. L’exemple de Miquel Montoro és un cas que demostra que pots triomfar fent continguts en català, i després també ens agrada molt posar com exemple d’èxit el cas de Pol Gise, que té moltíssimes visualitzacions als seus continguts en català tant a Youtube com a Instagram. Hi ha sèries de ficció com la de Companys de Pis o el fenomen dels mems en català. L’èxit dels continguts en català a les xarxes probablement no arribarà d’un dia per l’altre: s’ha d’anar creant el caldo de cultiu perquè es vagi configurant un ecosistema propi.

A més oferta més mercat potencial?

A mesura que augmenta l’oferta, i aquesta oferta no només augmenta sino que assoleix visibilitat i els productes són atractius, es generen hàbits de consum en l’audiència i el cercle de la minorització es trenca per donar lloc a inèrcies més favorables a una llengua de mida mitjana com el català. La lliga a la que hem de jugar és la del suec, la del finès o la del noruec, no pas la del castellà, el potencial del qual prové sobretot el mercat llatinoamericà. Les oportunitats pel català i altres llengües mitjanes es poden assolir a través de iniciatives conjuntes amb què obtenir acords amb les grans plataformes perquè visibilitzin aquestes llengües mitjanes.

Però els parlants d’aquestes llengües mitjanes també tenen tendència a passar-se a l’anglès… 

Amb aquestes llengües compartim no només les mateixes oportunitats sinó també els mateixos desavantatges per competir en el mercat global. Un dels youtubers més coneguts mundialment és el PewDiePie, que és suec i s’expressa en anglès. Nosaltres ens hem centrat en el cas finès, que és un dels més estudiats, els parlants del qual es troben amb problemes molt similars als dels catalanoparlants. Són una població jove amb un domini molt alt de l’anglès i uns hàbits de consum a xarxes monopolitzats per aquesta mateixa llengua. En el nostre cas però, els joves catalans tenen un domini molt més alt del castellà que no pas de l’anglès. Als finesos no els suposa un esforç consumir contingut en anglès, ni als catalans consumir contingut en castellà. Això, sumat a les ideologies del cosmopolitisme, a discursos que prediquen que amb les grans llengües globals ens entenem tots i que hem de pretendre que ens entengui el màxim de gent possible, reforça encara més l’hegemonia de les llengües dominants.

També hi ha un punt de voler formar part de converses globals, no?

Els joves, tant els que generen contingut com els que el consumeixen s’identifiquen d’alguna manera amb el que hem anomenat comunitats virtuals imaginades, agafant el terme que fan servir els investigadors finesos. Els joves volen formar part d’una comunitat global de creadors o de jugadors de vídeojocs. La part de pertinença nacional perd rellevància i en canvi en guanya la pertinença a les comunitats virtuals organitzades per afinitats. L’imaginari que va crear el Súper 3 els anys 80 i 90 va permetre uns referents compartits, però no és el de la comunitat online catalana de certa edat. Seguint l’analogia anterior, a Finlàndia els joves poden formar part d’aquestes comunitats virtuals imaginades amb l’anglès mentre que a Catalunya això només passa amb el castellà. Que segurament si poguessin molts joves catalans ho farien en anglès.

Tot plegat s’assembla bastant a l’hegemonia de les llengües globals en les discussions en les revistes acadèmiques.

Hi ha la qüestió del domini de la llengua, i la qüestió que trobis una certa comunitat suficientment atractiva per formar-ne part. En el cas del mercat català, una forma de fer-lo créixer és generar més referents atractius, una Paula Gonu o una Dulceida que parlessin en català als seus vídeos.

Quan parleu d’acords amb les grans plataformes digitals preveieu la possibilitat que s’inverteixin diners públics per millorar el posicionament d’aquests productes en català o d’enteses perquè l’algoritme no perjudiqui el contingut de les llengües com la nostra?

De moment hem fet la proposta a Política Lingüística i ells ja veuran en què s’acaba de concretar. Nosaltres proposàvem els acords econòmics perquè se solen complir més que els estrictament legals. Aquest informe és un primer recull de propostes per estudiar. Calen accions viables, realistes i acceptables per corregir el biaix de les grans plataformes a favor de les llengües dominants. Quan puges un vídeo en alguna d’aquestes grans llengües globals té més visites perquè hi ha més gent disposada a veure vídeos en aquella llengua. Això fa que no puguis competir en igualtat de condicions.

Parlant amb gent com Clàudia Rius de Canal Malaia ens deien que més que dur el que es fa a xarxes a la televisió o a la ràdio el que caldria és consolidar comunitats de creadors online en català. Si ens cenyim a les xifres de preferència pel contingut a les xarxes entre els joves de 16 i 24 anys (més del 81%) que referiu a l’article, iniciatives com reobrir un canal tipus 3XL no poden fer curt?

Hem fet la proposta del canal perquè ja existia i en el seu moment ja se li va assignar una partida pressupostària. Hem pensat que és millor agafar un referent existent i adaptar-lo a la realitat actual que no pas crear una cosa de zero. Però sí, hauria d’estar pensat ja des dels codis de les xarxes i de la interacció amb l’audiència. Els joves ja no busquen una comunicació unidireccional. Ells volen participar i poder deixar un missatge a l’Instagram de la Dulceida. També insistim molt que el que has de crear són estructures i circuits perquè les iniciatives des de baix trobin aquest circuit i trobin l’audiència, perquè també hi ha un problema de visibilitat dels continguts en català per les inèrcies de les grans plataformes de les quals et parlava. Cal crear aquestes estructures.